SOLITUDE
Solitude, una posada en pràctica el concepte d’entendre la ciutat com un espia polivalent on interactuen elements que desperten sentiments emocionals.
Els humans tendim a canalitzar els nostres sentiments escollint un lloc proper per transformar-lo en el nostre espai emotiu, quan un lloc cobreix les nostres necessitats és quan es consolida la relació emoció-espia i esdevé un espai evocador de l’emoció.
Amb aquest treball he volgut mostrar com les grans ciutats condueixen a què les persones cerquin o descobreixin espais on poder tenir un moment de desconnexió, un moment de relaxació, un moment per somiar… o un moment per aïllar-se temporalment, a la recerca d’una solitud, que en alguns casos, pot ser que no sigui desitjada. Una aproximació de com són aquests espais arquitectònics i quins vincles es creen entre les persones i l’espai.
El resultat ha estat la creació d’aquesta sèrie de fotogràfia d’autor que he anomenat Solitude.
Solitude, és una sèrie fotogràfica que explora la relació entre les grans ciutats i els espais que desperten sentiments emocionals. Mostra com les persones cerquen o descobreixen llocs per tenir moments de desconnexió i relaxació, o fins i tot moments d’aïllament temporal. A través d’aquest treball, s’explora com s’estableixen vincles entre les persones i l’espai arquitectònic, oferint una aproximació a aquests espais evocadors i a la seva relació amb la solitud.