Yami No Hikari

La utilització d’un objecte d’us quotidià gastat pel pas del temps com un vehicle que permet enregistrar imatges efímeres ens apropa a la bellesa del uabi-sabi, que consisteix en percebre l’extraordinari en alguna cosa que d’una altra manera podria considerar-se habitual, l’essència de la transfiguració d’allò què és ordinari.

Les continues transformacions que es produeixen en la recerca de la llum provoquen canvis en el espai de treball generant imatges úniques i irrepetibles, un procés de creació que ofereix infinites possibilitats, on els resultats obtinguts apareixen espontàniament al marge d’una intervenció tècnica o conceptual. Tal com passa en la natura, les possibilitats són infinites i el que succeeix en un determinat instant no ho podrem tornar a veure de la mateixa manera, aquest fet ens evoca al “Mono no aware” l’elogi de lo efímer.

Podem mirar cada dia amb ulls nous. La llum canvia constantment, flueix i mostra els objectes que ens acompanyen com un calidoscopi d’infinites facetes efímeres. Salvador Sáez explora en aquest fotollibre l’harmonia dels contraris, l’equilibri inestable de les nostres vides, entre la contemplació i la sorpresa, insinuades en la forma mil·lenària dels haikus. Les seves imatges aconsegueixen un efecte insòlit, a l’abast de pocs artistes: mostrar els minúsculs dubtes de foscor que, cada matí, el sol, el savi vell, va dissipant-nos amb mans tremoloses. Yami no Hikari ens recorda que podem mirar cada dia amb ulls nets.

Enric Blanes

Ediciones Posibles · Primavera 2024

37

Fotografies