Els camins del bosc ens endinsen en el laberint infinit de troncs i branques que esperen secretament els dies que vindran, les noves fulles dalt de tot de les branques més altes, com el fotògraf espera i troba el que buscava en el seu art. “Alè” narra un viatge existencial que comença, un dia d’hivern, arran del diagnòstic d’un càncer. Violentament, abruptament, s’imposen nous camins en la vida més elemental del protagonista. Quina paradoxa és que, tot d’una, la mica d’ordre que un es procura li hagi de venir de l’hospital i l’atenció metòdica de l’equip mèdic! Són dos anys de peripècia vital oncològica, de caminar pel bosc, de sentir la seva calma, la brisa, els sons suaus, de connectar amb la naturalesa, com una teràpia vital que té la virtut d’esbandir les preocupacions i de donar força i benestar i capacitat de resiliència. El protagonista s’acosta a ell mateix, al seu moment present, a la vida, gràcies a aquelles passejades reparadores i a l’alteritat del viatge. Amb els sentits aguditzats descobreix que el menjar no és sols necessitat o plaer sinó que també és cura personal del propi cos. Els vàters dels banys públics reben una mirada central, inescamotejable: són la realitat diària del pacient que pateix els efectes de la radioteràpia. Tot guanya un nou significat, tot es pot convertir en símbol i evocació; tot incita la reflexió i ens il·lumina. Per això els selfies del final del fotollibre abracen tan fort la vida, tenen dignitat carnal. Salvador Sàez ens condueix cos avall, per recordar-nos sols, forts i amb coratge, fent-nos conscients de nosaltres mateixos, estimant la vida en les seves imatges.

Enric Blanes

Ediciones Posibles · Estiu 2024